La bretxa digital i com ens afecta

La bretxa digital en la dinàmica educativa és diferenciada a partir de dues variables principals. En primer lloc l'edat o generació amb el domini de les competències tecnològiques i per un altre lloc la bretxa d'accés per part de la gent que no es pot permetre l'accés o la disposició d'aquests avanços tecnològics.

Trobem llavors els conceptes de nadius i immigrants digitals. La diferència entre nadius i immigrants és nomenat com a bretxa digital i es basa principalment en una ruptura generacional en la manera de relacionar-se amb les tecnologies. Els avanços tecnològics i l'accés a elles dels denominats nadius digitals han creat una nova forma de vida creades entorn del digital.

La problemàtica generada per la dificultat de solucionar les contingències generades per la difícil adaptació de les persones de més edat a les TIC i la dificultat d'accés de les persones o famílies amb menor ingrés, fan difícil la convivència i la sostenibilitat ens persones.

Respecte a la comunitat educativa, els estudiants de hui dia són una generació nascuda i formada en l'era digital, tots “parlants natius” del llenguatge digital dels ordinadors, els videojocs i internet. Pel que des del meu punt de vista les escoles i centres educatius han d'adaptar les seues funcions a les problemàtiques de la societat i a les tecnologies digitals.

Seriosa proposar una implementació de programes que disminuïsquen aqueixa bretxa digital generant una igualtat de condicions tant del problema generacional com de l'accés al consum de la tecnologia que correspon amb el futur de l'escolaritat. Aquest vídeo explica d'una forma general la bretxa digital i tot el que s'ha parlat en aquesta reflexió.

REFERÈNCIES:

Almenara, J. C. (2004). Reflexiones sobre la brecha digital y la educación. SOTO, FJ y RODRÍGUEZ, J.(coords.): Tecnología, educación y diversidad: retos y realidades de la inclusión social. Murcia, Consejería de Educacióny Cultura, 23-42.

Piscitelli, A. (2006). Nativos e inmigrantes digitales.¿ Brecha generacional, brecha cognitiva, o las dos juntas y más aún?. Revista mexicana de investigación educativa, 11(28), 179-185.

Realitat Aumentada com a millora de l'aprenentatge

La realitat augmentada combina imatges del món real amb altres virtuals per a crear un entorn ple d'informació que inclou objectes 3D, àudios i vídeos entre altres. D'aquesta manera els alumnes poden explorar l'entorn que els envolta de manera diferent i gaudir d'un procés d'aprenentatge interactiu i enriquidor. 

Aquesta tecnologia des del meu punt de vista pot fomentar la capacitat d'investigació i indagació d'una manera molt atractiva on poden aprendre dels errors comesos i contrastar els seus pensaments i idees aproximant-se a la realitat des d'una altra perspectiva. A més guanyen en autonomia en el seu aprenentatge.

Per tant, la realitat augmentada és una eina tecnològica per a entendre o aplicar nous coneixements i competències dins de l'aula a través d'un dispositiu tecnològic. La realitat augmentada permet realitzar activitats pràctiques i experimentals que faciliten la comprensió dels coneixements i l'adquisició de competències dels alumnes a l'aula. Amb aquest instrument es familiaritzen tecnològicament desenvolupant així la seua competència digital.

Un altre avantatge d'aquesta tecnologia per als seus ús a les aules és que les eines tradicionals, com els llibres de text, es poden integrar amb aquests elements tecnològics de RA que amplien la informació bé amb elements 3D, vídeos, enllaços, mapes, etc.

Molts articles confirmen que els centres educatius aposten cada vegada més per professionals amb capacitats i competències tecnològiques que siguen capaces de guiar a l'alumnat en el seu aprenentatge utilitzant aquestes noves i potents eines. A més d'incloure en els seus plans educatius assignatures i eines relacionades amb les TIC, es necessita un cos docent preparat per a aquest canvi del procés educatiu.

És per això que des del meu punt de vista els mestres i els professors han d'apostar per l'ensenyament i aprenentatge a través de les noves tecnologies i utilitzar-les d'una manera enriquidora per a tots els alumnes. Emprant i aprofitant aquestes tecnologies emergents com a suport i recurs per a la interiorització dels continguts promovent l'aprenentatge significatiu a l'aula.

En el següent vídeo es proposen i s'exposen aplicacions de realitat augmentada educatives interessants per a utilitzar a les aules.

REFERÈNCIES:

De la Horra Villacé, I. (2017). Realidad aumentada, una revolución educativa. Edmetic, 6(1), 9-22.

Gutiérrez, R. C., de Moya Martínez, M. D. V., Bravo, J. A. H., & Bravo, J. R. H. (2015). Tecnologías emergentes para la enseñanza de las Ciencias Sociales.: Una experiencia con el uso de Realidad Aumentada en la formación inicial de maestros. Digital education review, (27), 138-153.

La realitat virtual en les aules

La realitat virtual (RV) suposa la immersió en la simulació digital d'un món en el qual l'usuari pot manipular els objectes i interactuar amb l'ambient. L'ús de la realitat virtual en l'educació converteix una aula tancada en un espai obert.

Encara que la implementació d'aquestes tendències és molt recent dins del sistema educatiu, en molts estudis s'ha comprovat els efectes positius en l'aprenentatge. No obstant això, sempre confirmen que estem en una etapa encara exploratòria pel que s'hauria de provar i investigar més encara en aquests tipus de tecnologies avançades per al seu bon use sobretot en l'educació.

La immersió dels alumnes en experiències d'aprenentatge amb realitat virtual, sobretot en educació primària, repercuteix en la millora dels seus resultats d'aprenentatge com es mostra en molts estudis. La RV, per les seues característiques d'interacció i exploració sembla indicada per a educació a causa de les característiques d'aquesta etapa evolutiva, en la qual els xiquets són encara inquiets i necessiten cert grau d'activitat i moviment que interfereix en el desenvolupament de l'activitat docent, tal com s'ha realitzat tradicionalment. Aquesta eina anima al descobriment continu, implicant a més activitats motrius. La importància d'aquesta tecnologia radica en el fet que fomenta l'aprenentatge a través d'una activitat voluntària, agradable, amb una finalitat i espontàniament triada, que implica adquirir nou llenguatge, nous conceptes i noves habilitats des de la llibertat del xiquet de triar el quan i el què aprén.

El docent d'aquesta manera enriquirà de manera exponencial la seua metodologia d'aprenentatge per a poder així adaptar-se a les demandes dels alumnes. I llavors ve la pregunta, quins són aqueixos beneficis d'aquesta tecnologia en els alumnes?

• Ajuda a fixar conceptes a través de dinàmiques lúdiques
• Fixa l'atenció dels alumnes en aconseguir que la immersió siga de 365 graus. No hi ha opció de distraure's mentre s'està duent a terme l'experiència de realitat virtual.
• Afavoreix la inclusió d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge o trastorns de conducta.
• Accelera l'aprenentatge dels alumnes
• Els informes d'anàlisis de les aplicacions de realitat virtual atorguen dades molt valuoses en l'avaluació d'habilitats i capacitats de l'alumne. Això permet identificar de manera ràpida les necessitats de reforç de cada alumne.

Després d'analitzar i investigar una mica més sobre aquest tema, des del meu punt de vista jo crec que sí que s'hauria d'intentar implementar el màxim possible totes aquestes noves tecnologies, en aquest cas la realitat virtual, on els xiquets poden aprendre experimentat i observant coses i descobriments que en la seua vida diària mai ha pogut veure, i tot això des de dins d'una aula de classe. Aquest vídeo es interessant de veure si vols saber més sobre aquest tema ya que presenta un cas pràctic i la implementació d'aquesta tecnologia a un aula de Primaria.

REFERÈNCIES:

Ocete, G. V., Carrillo, J. A. O., & González, M. Á. B. (2003). La realidad virtual y sus posibilidades didácticas. Etic@ net: Revista científica electrónica de Educación y Comunicación en la Sociedad del Conocimiento, (2), 12.

Escartín, E. R. (2000). La realidad virtual, una tecnología educativa a nuestro alcance. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 15, 5-21.