Com d'important és la competència digital en l'actualitat?

La competència digital s'ha convertit en l'habilitat vital del segle XXI tant per al professorat com per a l'alumnat. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han canviat en tots els aspectes a la societat. L'educació ha d'assumir aquest repte i preparar a l'alumnat per a la societat de la informació.

La competència digital és una de les huit competències clau i es refereix a l'ús segur i crític de la gamma completa de les tecnologies digitals per a la informació, comunicació i resolució de problemes bàsics en tots els aspectes de la vida. La competència digital no es tracta únicament d'una habilitat sinó d'un conjunt d'habilitats que faciliten el treball en equip, l'aprenentatge autònom, el pensament crític, la creativitat i la comunicació.

La professió docent es troba amb la dificultat d'haver d'actualitzar la seua competència digital a l'accelerat ritme que ho fan les tecnologies. La societat actual reclama una educació actualitzada i innovadora que incloga l'ús de noves eines digitals per a facilitar i optimitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge. En el camp educatiu, ha impulsat el desenvolupament de metodologies i nous models d'aprenentatge, així com la creació i accés de recursos educatius oberts i objectes digitals d'aprenentatge que es troben disponibles per a tota la comunitat educativa.

Tot això repercuteix ara més que mai per la situació actual del Covid-19. Per a enfrontar amb èxit el canvi originat per la pandèmia, els docents necessiten adquirir de manera accelerada la competència digital. En l'actualitat, el tema de les competències digitals és de vital significat en el context de la pandèmia per Covid-19, ja que les classes van haver de traslladar-se cap a la virtualitat.

És per això que al meu entendre, tant en estudiants com en docents el tema de les competències digitals és prioritari, convertint-se en un dels reptes més importants per als sistemes educatius i la seua contribució al desenvolupament d'una societat del coneixement.

Un dels sectors més afectats és en l'àmbit educatiu, on s'ha incrementat el problema de la bretxa digital entre països pobres i rics. No obstant això, aquesta situació ofereix una innegable oportunitat per a reformular  l'educació, amb la implementació i desenvolupament de tecnologies que ajuden a aconseguir aqueixa anhelada societat de la informació.

Considere que la competència digital és tan important en aquests moments que s'ha d'implementar en programes tant curriculars com professionals, que fomenten l'abast  d'aquestes  competències, les que  sempre aniran evolucionant tal com es desenvolupen les tecnologies. En aquest video es presenten casos reals on els docents han hagut d'adaptar-se a la virtualitat per la situació actual.

REFERÉNCIES:

Levano-Francia, L., Sanchez Diaz, S., Guillén-Aparicio, P., Tello-Cabello, S., Herrera-Paico, N., & Collantes-Inga, Z. (2019). Competencias digitales y educación. Propósitos y representaciones, 7(2), 569-588.

Urquijo, S. L. S., Álvarez, J. F., & Peláez, A. M. (2019). Las competencias digitales docentes y su importancia en ambientes virtuales de aprendizaje. Revista Reflexiones y Saberes, (10), 33-41.

El nostre Projecte TIC

El nostre projecte ha sigut dissenyat per les meues companyes Amy, Ana i jo. Aquest ha sigut creat amb l’objectiu de fomentar el plaer per la lectura en els alumnes de Primària. Les eines proposades per a aquest projecte que seran utilitzades en el mateix són les següents: 

• Assemblr
• YouTube

Per al desenvolupament d’aquest projecte es va proposar el següent:

A la biblioteca del col·legi els xiquets disposaran d’una tablet que hi romandrà amb l’aplicació instal·lada d’Assemblr. Quan vulguen escollir un llibre per a llegir-lo, obriran l’aplicació i seleccionaran el post del llibre que vulguen llegir. D’aquesta manera podran veure als protagonistes del llibre en 3D juntament amb comentaris d’altres companys. Açò captarà la seua atenció i els serà d’ajudarà a l’hora d’escollir-ne un o un altre. 

 

A continuació, es proposa la utilització d’un canal de YouTube per a fomentar la lectura en les aules de Primària. Així doncs la motivació dels xiquets per llegir augmentarà si no han de superar un examen o prova avaluativa per demostrar que són capaços de recordar detalls d’un llibre. Sinó que se’ls demanarà que pengen un vídeo a YouTube que demostre que l’han comprès i on seran lliures de expressar els seus pensaments i reflexions.

 

La finalitat d’aquest serà crear un canal de Booktubers on l’alumnat del centre recomanarà aquelles lectures que els hagen agradat i un mural amb realitat augmentada que trobaran a la biblioteca del centre. A final de curs es veuran els vídeos amb més likes, visualitzacions i comentaris positius i s’exposaran davant de la resta de classes perquè els companys i professors els puguen vore.

 

D’aquesta manera els professors poden anar recabant dates any darrere any i saber quins llibres tendeixen a agradar més als alumnes per tal de poder comprar-ne de nous.

 

Des del meu punt de vista realitzar i poder desenvolupar en profunditat un projecte com aquest ha servit de gran ajuda per a interioritzar tots els conceptes donats en l'assignatura i a més de poder implementar-ho i presentar-ho dins d'un projecte TIC. 

I aquest es el nostre video explicant el projecte:

L'ús d'una metodologia activa i una avaluació amb les TIC

En el context actual de l'educació es fan necessaris nous escenaris d'aprenentatge, on es desenvolupen metodologies actives apropiades per a l'adquisició de competències.

Primerament, les metodologies actives són un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que posen a l'alumne de qualsevol nivell educatiu en el centre de l'aprenentatge, fomenten el treball en equip i incentiven l'esperit crític, una manera de treballar que prepara a l'alumnat per a situacions de la vida real i per a la seua vida professional.

Les metodologies actives més actuals i populars hui dia són les següents:

- El joc a través de la ludificació.

- La cooperació entre companys amb l'aprenentatge cooperatiu.

- La resolució de problemes mitjançant l'aprenentatge basat en problemes.

- La creació de projectes amb l'aprenentatge basat en projectes.

- El foment del pensament crític a través de l'aprenentatge basat en el pensament.

Aquesta aplicació de metodologies actives té una sèrie de beneficis com el desenvolupament de l'autonomia de l'alumnat, una major motivació per l'aprenentatge de nous coneixements i l'adquisició de noves habilitats entorn del treball en equip. A més, amb les metodologies actives, el professorat té l'oportunitat d'adaptar i personalitzar l'aprenentatge a l'aula i involucrar de manera directa a l'alumnat.

Per tant amb tot el que s'ha dit anteriorment, considere que un bon docent format en temes de l'actualitat com en els que s'ha parlat en aquesta reflexió, haurà d'optar per incloure les TIC integrant-les d'aquesta manera en la seua metodologia activa. En el següent vídeo s'explica més detalladament el significat i la implementació d'aquestes metodologies en l'educació.

REFERÈNCIES:

Sánchez, M. D. R. G. (2014). Metodologías activas y aprendizaje por descubrimiento. Las TIC y la educación. Marpadal Interactive Media SL.

Cálciz, A. B. (2011). Metodologías activas y aprendizaje por descubrimiento. Revista digital innovación y experiencias educativas, 7, 1-11.

Com d'important són els mitjans audiovisuals i la retroalimentació?

Els joves es troben més lligats que mai als recursos audiovisuals, l'ús de continguts audiovisuals com a recurs o didàctic ofereix la possibilitat de treballar l'aprenentatge autònom de l'alumnat, de formar-los en l'ús de les TIC i d'incrementar l'interés dels estudiants pels continguts curriculars.

Els recursos audiovisuals poden ser una útil i innovadora metodologia a causa del creixent consum, especialment entre els joves, de productes audiovisuals, com a pel·lícules, sèries, videojocs o vídeos de Youtube. Això reduiria, també, la bretxa entre les activitats escolars i extra-acadèmiques dels estudiants i possibilitaria un reforç fora de les aules. És per això que es necessita l'esforç dels principals agents socials involucrats.

També és important en el procés educatiu la retroalimentació. La retroalimentació expressa opinions, judicis fundats sobre el procés d'aprenentatge, amb els encerts i errors, fortaleses i febleses dels estudiants.

Durant aquest procés, un dels elements de major atenció és sens dubte l'avaluació. Ella respon a la necessitat de saber com van evolucionant els nostres estudiants i quant estan aprenent a partir de l'aplicació d'un conjunt de tècniques i instruments variats. No obstant això, al meu entendre, crec que l'avaluació no acaba al moment de col·locar-li una nota a l'estudiant, ja que en rebre una prova amb una qualificació numèrica, no estem transmetent en forma clara quins són els assoliments del seu aprenentatge. 

El valuós en una avaluació des del meu punt de vista és que l'estudiant sàpia què és el que està aconseguint i què no ha aconseguit encara. A partir d'ací, el docent ha de conduir a l'estudiant fins a aconseguir que ell mateix supere les dificultats que tenia i construïsca de manera autònoma el seu propi aprenentatge. A aquest procés se'n diu retroalimentació, i és molt important per a aconseguir aprenentatges significatius i de qualitat. 

Les noves tecnologies propicien que es resolga, en part, la manca de retroalimentació del sistema, la interacció professor - estudiant, el treball grupal, i l'accés als recursos d'informació i comunicació. 

REFERÈNCIES:

García, M. A. A. (2014). Retroalimentació en educació en línia: una estratègia per a la construcció del coneixement. *RIED. Revista Iberoamericana d'Educació a Distància, 17(2), 59-73.

Sevilla, B. (2013). Recursos audiovisuals i educació. Quaderns de documentació multimèdia, 24, 153.

La bretxa digital i com ens afecta

La bretxa digital en la dinàmica educativa és diferenciada a partir de dues variables principals. En primer lloc l'edat o generació amb el domini de les competències tecnològiques i per un altre lloc la bretxa d'accés per part de la gent que no es pot permetre l'accés o la disposició d'aquests avanços tecnològics.

Trobem llavors els conceptes de nadius i immigrants digitals. La diferència entre nadius i immigrants és nomenat com a bretxa digital i es basa principalment en una ruptura generacional en la manera de relacionar-se amb les tecnologies. Els avanços tecnològics i l'accés a elles dels denominats nadius digitals han creat una nova forma de vida creades entorn del digital.

La problemàtica generada per la dificultat de solucionar les contingències generades per la difícil adaptació de les persones de més edat a les TIC i la dificultat d'accés de les persones o famílies amb menor ingrés, fan difícil la convivència i la sostenibilitat ens persones.

Respecte a la comunitat educativa, els estudiants de hui dia són una generació nascuda i formada en l'era digital, tots “parlants natius” del llenguatge digital dels ordinadors, els videojocs i internet. Pel que des del meu punt de vista les escoles i centres educatius han d'adaptar les seues funcions a les problemàtiques de la societat i a les tecnologies digitals.

Seriosa proposar una implementació de programes que disminuïsquen aqueixa bretxa digital generant una igualtat de condicions tant del problema generacional com de l'accés al consum de la tecnologia que correspon amb el futur de l'escolaritat. Aquest vídeo explica d'una forma general la bretxa digital i tot el que s'ha parlat en aquesta reflexió.

REFERÈNCIES:

Almenara, J. C. (2004). Reflexiones sobre la brecha digital y la educación. SOTO, FJ y RODRÍGUEZ, J.(coords.): Tecnología, educación y diversidad: retos y realidades de la inclusión social. Murcia, Consejería de Educacióny Cultura, 23-42.

Piscitelli, A. (2006). Nativos e inmigrantes digitales.¿ Brecha generacional, brecha cognitiva, o las dos juntas y más aún?. Revista mexicana de investigación educativa, 11(28), 179-185.

Realitat Aumentada com a millora de l'aprenentatge

La realitat augmentada combina imatges del món real amb altres virtuals per a crear un entorn ple d'informació que inclou objectes 3D, àudios i vídeos entre altres. D'aquesta manera els alumnes poden explorar l'entorn que els envolta de manera diferent i gaudir d'un procés d'aprenentatge interactiu i enriquidor. 

Aquesta tecnologia des del meu punt de vista pot fomentar la capacitat d'investigació i indagació d'una manera molt atractiva on poden aprendre dels errors comesos i contrastar els seus pensaments i idees aproximant-se a la realitat des d'una altra perspectiva. A més guanyen en autonomia en el seu aprenentatge.

Per tant, la realitat augmentada és una eina tecnològica per a entendre o aplicar nous coneixements i competències dins de l'aula a través d'un dispositiu tecnològic. La realitat augmentada permet realitzar activitats pràctiques i experimentals que faciliten la comprensió dels coneixements i l'adquisició de competències dels alumnes a l'aula. Amb aquest instrument es familiaritzen tecnològicament desenvolupant així la seua competència digital.

Un altre avantatge d'aquesta tecnologia per als seus ús a les aules és que les eines tradicionals, com els llibres de text, es poden integrar amb aquests elements tecnològics de RA que amplien la informació bé amb elements 3D, vídeos, enllaços, mapes, etc.

Molts articles confirmen que els centres educatius aposten cada vegada més per professionals amb capacitats i competències tecnològiques que siguen capaces de guiar a l'alumnat en el seu aprenentatge utilitzant aquestes noves i potents eines. A més d'incloure en els seus plans educatius assignatures i eines relacionades amb les TIC, es necessita un cos docent preparat per a aquest canvi del procés educatiu.

És per això que des del meu punt de vista els mestres i els professors han d'apostar per l'ensenyament i aprenentatge a través de les noves tecnologies i utilitzar-les d'una manera enriquidora per a tots els alumnes. Emprant i aprofitant aquestes tecnologies emergents com a suport i recurs per a la interiorització dels continguts promovent l'aprenentatge significatiu a l'aula.

En el següent vídeo es proposen i s'exposen aplicacions de realitat augmentada educatives interessants per a utilitzar a les aules.

REFERÈNCIES:

De la Horra Villacé, I. (2017). Realidad aumentada, una revolución educativa. Edmetic, 6(1), 9-22.

Gutiérrez, R. C., de Moya Martínez, M. D. V., Bravo, J. A. H., & Bravo, J. R. H. (2015). Tecnologías emergentes para la enseñanza de las Ciencias Sociales.: Una experiencia con el uso de Realidad Aumentada en la formación inicial de maestros. Digital education review, (27), 138-153.

La realitat virtual en les aules

La realitat virtual (RV) suposa la immersió en la simulació digital d'un món en el qual l'usuari pot manipular els objectes i interactuar amb l'ambient. L'ús de la realitat virtual en l'educació converteix una aula tancada en un espai obert.

Encara que la implementació d'aquestes tendències és molt recent dins del sistema educatiu, en molts estudis s'ha comprovat els efectes positius en l'aprenentatge. No obstant això, sempre confirmen que estem en una etapa encara exploratòria pel que s'hauria de provar i investigar més encara en aquests tipus de tecnologies avançades per al seu bon use sobretot en l'educació.

La immersió dels alumnes en experiències d'aprenentatge amb realitat virtual, sobretot en educació primària, repercuteix en la millora dels seus resultats d'aprenentatge com es mostra en molts estudis. La RV, per les seues característiques d'interacció i exploració sembla indicada per a educació a causa de les característiques d'aquesta etapa evolutiva, en la qual els xiquets són encara inquiets i necessiten cert grau d'activitat i moviment que interfereix en el desenvolupament de l'activitat docent, tal com s'ha realitzat tradicionalment. Aquesta eina anima al descobriment continu, implicant a més activitats motrius. La importància d'aquesta tecnologia radica en el fet que fomenta l'aprenentatge a través d'una activitat voluntària, agradable, amb una finalitat i espontàniament triada, que implica adquirir nou llenguatge, nous conceptes i noves habilitats des de la llibertat del xiquet de triar el quan i el què aprén.

El docent d'aquesta manera enriquirà de manera exponencial la seua metodologia d'aprenentatge per a poder així adaptar-se a les demandes dels alumnes. I llavors ve la pregunta, quins són aqueixos beneficis d'aquesta tecnologia en els alumnes?

• Ajuda a fixar conceptes a través de dinàmiques lúdiques
• Fixa l'atenció dels alumnes en aconseguir que la immersió siga de 365 graus. No hi ha opció de distraure's mentre s'està duent a terme l'experiència de realitat virtual.
• Afavoreix la inclusió d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge o trastorns de conducta.
• Accelera l'aprenentatge dels alumnes
• Els informes d'anàlisis de les aplicacions de realitat virtual atorguen dades molt valuoses en l'avaluació d'habilitats i capacitats de l'alumne. Això permet identificar de manera ràpida les necessitats de reforç de cada alumne.

Després d'analitzar i investigar una mica més sobre aquest tema, des del meu punt de vista jo crec que sí que s'hauria d'intentar implementar el màxim possible totes aquestes noves tecnologies, en aquest cas la realitat virtual, on els xiquets poden aprendre experimentat i observant coses i descobriments que en la seua vida diària mai ha pogut veure, i tot això des de dins d'una aula de classe. Aquest vídeo es interessant de veure si vols saber més sobre aquest tema ya que presenta un cas pràctic i la implementació d'aquesta tecnologia a un aula de Primaria.

REFERÈNCIES:

Ocete, G. V., Carrillo, J. A. O., & González, M. Á. B. (2003). La realidad virtual y sus posibilidades didácticas. Etic@ net: Revista científica electrónica de Educación y Comunicación en la Sociedad del Conocimiento, (2), 12.

Escartín, E. R. (2000). La realidad virtual, una tecnología educativa a nuestro alcance. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 15, 5-21.

Les tecnologies emergents i avançades

Les tecnologies emergents o avançades són aquelles que suposen una innovació en l'educació i sobretot en la ciència i tecnologia. Algunes de les més actuals en el context educatiu són les següents:

- Tecnologia robòtica

- Pensament computacional

- Intel·ligència artificial

- Realitat Augmentada

- Realitat Virtual

- Ludificació

Les tecnologies emergents aplicades en el procés d'ensenyament aprenentatge han suposat nous canvis en els paradigmes educacionals. Això ha noves necessitats en l'actual educació, que s'han de traduir en nous desafiaments a la humanitat i els seus processos de socialització.

Respecte a aquest tema crec que es necessita urgentment una formació de docents en aquests temes sobre les tecnologies avançades en l'educació que aconseguisquen enfrontar les noves demandes dels estudiants digitalitzats. Les competències digitals necessàries en el professional de l'educació en l'actual món globalitzat faran costat a l'alumne de hui a posseir la capacitat sistemàtica d'adaptació enfront dels ritmes i les pressions de les noves necessitats que imposen la societat de hui dia.

La incorporació de la tecnologia permet accedir als estudiants a diferents formes d'aprenentatge. Alguns estudiants donen el millor de si mateixos en un ambient de classes magistrals o altres poden ser millors estudiants en un ambient acadèmic més independent, accedint a les lliçons a través de programari i això els permet també als alumnes progressar al seu propi ritme depenent dels seus interessos i capacitat d'aprenentatge.

Amb l'ús de les noves i més actuals tecnologies en l'educació es podria arribar a un canvi inimaginable en termes de metodologies actives i aprenentatge significatiu pel que aquest tema al meu entendre és vital en la formació d'un docent en l'actualitat. En aquest vídeo es mostra clarament el significat de aquestes tecnologies y com funcionen en l'educació.

REFERÈNCIES:

Concari, S. B. (2014). Tecnologías emergentes¿ cuáles usamos. Latin American Journal of Physics Education, 8(3), 494-503.

Boude Figueredo, O. R. (2013). Tecnologías emergentes en la educación: una experiencia de formación de docentes que fomenta el diseño de ambientes de aprendizaje. Educação & Sociedade, 34(123), 531-548.

Tendències actuals d'investigació en tecnologia educativa

L'educació i la tecnologia són part d'un mateix procés. La implementació, el desenvolupament sistemàtic i l'ús d'aplicacions basades en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en l'educació estan clarament units a la innovació educativa.

Examinar les tendències i reptes de la investigació en Tecnologia Educativa és particularment oportú en el context actual, on la investigació i la innovació en educació estan molt relacionades.

Les tendències en educació, són part d'un procés necessari que busca contribuir a la solució de reptes i desafiaments que es viuen en el camp educatiu i és per això que els docents han d'investigar sobre aquestes tendències per a poder implementar-les d'una bona forma en les seues classes adaptant-les als alumnes i el seu context.

Aquelles metodologies que adquireixen un major protagonisme a les aules i s'ha parlat d'elles en aquesta assignatura són les següents:

-             Ensenyament amb TIC

-             Ecologies i entorns

-             Aplicacions i eines

-             E-learning

-             M-learning

-             Competència digital

-             Smart Classroom

És per tot això que considere que investigar, conéixer i informar-se d'aquestes noves plataformes per a l'ensenyament i l'aprenentatge hauria de ser una funció i un deure fonamental en el paper de docent en l'actualitat i no se li hauria de llevar importància o deixar-ho apartat. El següent vídeo m'ha paregut molt interessant en relació amb el tema del que s'està tractant. 

REFERÈNCIES:

Bisquerra, R., & Alzina, R. B. (2004). Metodología de la investigación educativa (Vol. 1). Editorial La Muralla.

Hsu, Y.Ch., Hung, J.L. & Ching, Y.H. (2013). Trends of educational technology research: More than a decade of international research in six SSCI-indexed refereed journals. Educational Technology Research and Development, 61(4), 685-705.

Creació d'un Projecte TIC

El projecte TIC és un instrument que permet desenvolupar la reflexió i presa de decisions entorn de les noves tecnologies en un centre educatiu.

 La utilització de mitjans tecnològics provoca un augment de la motivació dels alumnes que es tradueix en una actitud més favorable cap a les tasques acadèmiques proposades pel professor, millorant l'atenció a les seues indicacions i la seua implicació en l'aprenentatge.

Les TIC s'utilitzen, fonamentalment, per a buscar informació i reforçar els aprenentatges. No obstant això en diversos estudis es mostra que se segueix sense aprofitar-se el vertader potencial de les TIC, per la qual cosa considere que encara ens queda camí per recórrer en relació a l'ús de la tecnologia a les aules, ja que no n'hi ha prou amb disposar dels recursos sinó que falta saber d'una bona implementació d'ells.

Els projectes TIC ofereixen una sèrie de beneficis específics per a l'aprenentatge per projectes. Es desenvolupen les competències digitals i audiovisuals on els alumnes poden convertir aquestes eines TIC en instruments capaços d'influir en ells de manera positiva creant llocs segurs i didàctics.

Mitjançant la utilització dels projectes TIC, els estudiants han de col·laborar entre ells per a reforçar l'aprenentatge col·laboratiu . No obstant això, per a aconseguir el desenvolupament d'aquestes competències a l'aula, és necessària la utilització d'eines digitals triades rigorosament i adaptades als alumnes perquè es puguen aprofitar tan bé com siga possible. Per al disseny i el desenvolupament de l'aprenentatge mitjançant projectes el docent necessitarà l'ajuda de les TIC per a possibilitar la interacció educativa amb els seus estudiants. El docent precisarà de diversos tipus d'eines tecnològiques per a proporcionar ajudes educatives útils als estudiants.

Una de les millors opcions per a fomentar i articular una bona comunicació és no vincular-la exclusivament a la interacció presencial, sinó aprofitar les TIC per a crear espais virtuals de comunicació, de debat, d'aprenentatge col·lectiu i d'intercanvi de coneixements. És per això que al meu entendre, un bon plantejament i desenvolupament d'un projecte TIC en una escola beneficiarà tant a l'aprenentatge de l'alumne com a l'ensenyament del professor.

DIS-ME I OBLIT, MOSTRA'M I RECORD, INVOLUCRA'M I COMPRENC

REFERÈNCIES:

Blumenfeld, Phyllis C.; SOLOWAY, Elliot; MARX, Ronald W. [et al.] (1991). «Motivating project-based learning: Sustaining the doing, supporting the learning». Educational Psychologist. Vol. 26, pág. 369-398.

Ventura, R. C. (2015). El proyecto de educación digital en un centro educativo. Educatio Siglo XXI, 33(2), 333.

La nostra Webquest

A continuación es mostrará el disseny i la explicació de la nostra Webquest exposada i presentada en aquesta asignatura. Aquest treball ho hem creat i desenvolupat en grup, on vam participar les meues companyes Amy, Ana i jo. 

Aquesta Webquest ha sigut dissenyada per a fomentar la lectura a l’aula de Primària. Es va triar aquest tema perque les meues companyes i jo vam pensar que és de vital importància tindre molt present el potencial formatiu de la lectura. És a través d’aquesta on els xiquets són capaços de desenvolupar la seua creativitat i pensament divergent.

És per açò, que desenvolupar un hàbit de lectura desde que els xiquets aprenen a llegir és fundamental, ja que és el mitjà a través del qual podran adquirir coneixements i seran capaços d’interaccionar amb el món que els envolta.

El desenvolupament de la competència lectora desperta en els xiquets la curiositat, el gust i la capacitat de gaudir amb la literatura i amb tota aquells informació escrita que els envolta. A més a més, la lectura està íntegrament lligada amb el desenvolupament afectiu, emocional, intelectual i lingüístic dels xiquets. En conseqüència, el docent ha de saber motivar a l’alumne per a que aquest desenvolupe el gust per la lectura. És per això que al principi d’aquest procés es necessiten jocs i activitats atractives que incentiven als alumnes a ser cada dia millors lectors.

En conseqüència, i tenint en compte la importància que tenen les habilitats lectores per al desenvolupament de totes les activitats escolar, per a l’èxit escolar i per a l’èxit en la vida adulta, tots els mestres devem preocupar-nos per l’interés dels alumnes en la lectura, mitjançant les respectives àrees de coneixement i en tots i cadascun dels nivells de primària.

Per tot això, amb aquesta Webquest hem volgut despertar en els alumnes eixa curiositat per llegir. Volem que se n’adonen que lectura els pot transportar a un nou món mitjançant el qual poden descubrir-se a ells mateixa i a partir del qual poden imaginar i crear les seues pròpies històries.

Titol webquest: Descobrim un nou mon

Link: https://sites.google.com/view/descobrim-un-nou-mon/inici

La Webquest y els seus beneficis

La Webquest és una estratègia didàctica que relaciona l'ús de les noves tecnologies amb el desenvolupament cognitiu i personal dels alumnes. I per què és un element tan interessant que pot arribar a tindre una gran utilitat com per a la implementació d'ell en les classes?

El recurs TIC de la Webquest integra les tecnologies i l'ús de la Internet en el currículum d'una manera implícita. Aquest instrument consisteix en una investigació pautada i guiada a través de recursos dissenyats pel professor. Té un gran ús com a forma d'ensenyament en l'entorn escolar ja que ajuda als alumnes a desenvolupar i millorar habilitats relacionades amb el seu desenvolupament cognitiu i personal.

Consisteix en una metodologia didàctica on la seua única labor no és que els alumnes facen correctament les activitats o reptes que se'ls proposa, sinó que han d'utilitzar estratègies cognitives i reflexives on ells puguen accedir a la informació d'una manera autònoma utilitzant els recursos que se'ls ofereix de la forma més eficient possible.

La utilització d'una Webquest com a recurs didàctic té diversos avantatges si es duu a terme d'una forma correcta. Té un aspecte motivador per a l'alumne i a través de la realització d'ella, els alumnes fomentaran el pensament creatiu i crític com també l'aprenentatge cooperatiu. Una Webquest té una estructura definida que consta de sis parts essencials: Introducció, tasca, procés, recursos, avaluació i conclusió.

Les tecnologies de la informació i comunicació, ofereixen eines que milloren els processos d'ensenyament – aprenentatge, és per això que la Webquest en un context educatiu integra diferents competències que és possible desenvolupar, secundades de l'ús d'aqueixa Web com un entorn d'aprenentatge, permetent així la interacció entre estudiants – professors.

L'aplicació d'eines com la Webquest involucra no sols a docents i estudiants, sinó a tots els elements del procés d'ensenyament-aprenentatge, és a dir, a tots els agents educatius. Amb tot l'exposat anteriorment pense que els alumnes han de saber utilitzar les opcions que ofereixen les TIC i Internet i aprendre a desembolicar-se amb fluïdesa en aquest mitjà a través un ambient i metodologia activa. en el següent vídeo es desenvolupa d'una manera més específica la definició i les parts que componen la Webquest com també la influència educativa que té.

REFERÈNCIES:

Bernabé , I., & Adell, J. (2006). El modelo Webquest como estrategia para la adquisición de competencias genéricas en el EEES. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Recuperado el 6/05/2013 de: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wpcontent/uploads/docs/iolanda-bernabe-munoz.pdf.

Chang, C. S., Chen, T. S., & Hsu, W. H. (2011). The study on integrating WebQuest with mobile learning for environmental education. Computers & Education, 57(1), 1228-1239.

L'ús de les tecnologies i les TIC a l'aula

Per què hauríem d'utilitzar i implementar les tecnologies de la informació i comunicació als centres educatius i a les aules? Aquesta reflexió sobre aquest tema desenvolupat en classe respondrà a aquesta pregunta.

El món educatiu està en constant canvi. Les noves tecnologies han aparegut i van agafant cada vegada més importància en el món i exigeixen un nou concepte de l'educació. Aquesta nova manera d'ensenyar i aprendre aporta a docents i alumnes múltiples beneficis que es reflexionarà sobre ells a continuació.

Les TIC han entrat en la vida dels docents i en la comunitat educativa de manera que no podran passar desapercebudes. La seua influència ha desenvolupat infinitat d'opinions sobre les metodologies que s'haurien d'implementar i els recursos que s'haurien d'utilitzar. És un fet que els alumnes de hui dia manegen i es desemboliquen en les noves tecnologies i en la xarxa sense cap problema. És per això que és també de gran importància que els mestres i professors actualitzen les seues metodologies fent ús d'aquests nous mitjans i instruments per a arribar als alumnes i crear un aprenentatge significatiu en ells.

L'ús de les TIC a les aules es reflecteix en beneficis tant per als alumnes com per als docents. Els alumnes utilitzen les tecnologies en la seua vida diària en moment d'oci i l'acció d'utilitzar-les també a l'escola fa que se senten més interessats i motivats a l'hora d'aprendre. Com també és un gran benefici per als docents ja que tindre un grup motivat a l'aula els facilitarà aconseguir els objectius que s'han programat per al curs.

Un altre dels beneficis de la utilització de les tecnologies a les aules és que es desenvoluparà una millor comunicació entre els alumnes i entre alumne i professor. Aquests instruments eliminen les barreres espaitemps pel que s'agilita la comunicació i interacció. A més, els alumnes tindran una major autonomia ja que aquests podran prendre les seues decisions a l'hora de buscar, seleccionar i usar la informació quan ho requerisca.

Al meu entendre, la implementació de les TIC és una oportunitat d'ensenyament i aprenentatge que no l'hauríem de deixar passar o donar-li menys importància. Els recursos tecnològics faciliten la interactivitat a l'aula fomentant així la creativitat i la cooperació entre els alumnes. Aquest vídeo també reflecteix clarament totes aquestes idees sobre el tema.

REFERÈNCIES:

McGeary, M. J. (2018). Empantallats: una reflexió critica sobre l'ús de les TIC en l'àmbit educatiu.

Font Gomila, F. (2018). La influència de la introducció de les TIC dins l’educació.

Què és un blog i quins són els seus usos?

Per a saber si la utilització d'una eina digital i tecnològica serà beneficiosa per al procés d'ensenyament-aprenentatge en un espai educatiu primerament necessitem saber de què es tracta aqueixa eina, quines són les seues característiques i com es pot implementar a les aules.

Els blogs són eines per a l'organització de publicacions, continguts i comunicació d'informació. Aquest instrument s'assembla bastant a l'estructura dels diaris, en els quals es van anotant xicotetes anotacions en una estructura de temps determinada o indeterminada, que generalment provoquen la reflexió personal i social sobre els temes tractats en el blog. Els blogs també permeten incloure recursos multimèdia i audiovisuals com a textos, imatges, sons, vídeos i animacions entre altres.

A part de poder fer anotacions i reflexions dins d'ell, aquesta eina digital és gratuïta i molt fàcil d'usar i administrar. És un lloc social on de potència l'intercanvi d'idees i reflexions ja que compta amb un espai específic per als comentaris de totes les persones que vulguen contribuir a aportar nova informació, preguntar dubtes i expressar la seua opinió sobre aquest tema.

En aquesta entrada també volia assenyalar la importància pedagògica que aporten els blogs tant als docents com als estudiants. Mitjançant els blogs es desenvolupen competències digitals necessàries per a la societat en la qual ens trobem, com també, es fomenta l'aprenentatge visual, la creativitat, la participació, la retroalimentació i la motivació en els alumnes.

L'ús de blogs a les aules pot ser de gran utilitat per al docent ja que amb ell pot organitzar i planificar una assignatura, gestionar els temes i continguts i compartir la informació que es vol ensenyar o que es va aprenent. A més d'això, també promou la investigació i el treball col·laboratiu en els alumnes, valors i el desenvolupament del pensament reflexiu i crític. El docent pot acostar-se als seus alumnes d'una forma més atractiva i innovadora permetent així que cada alumne siga el propi creador del seu coneixement.

Per tot això, considere que el blog com a instrument educatiu a les aules pot afavorir molt l'aprenentatge dels alumnes. A continuació, s'adjunten vídeos d'interés sobre la creació d'un blog en Blogger i els beneficis que presenta en l'àmbit escolar.

REFERÈNCIES:

Trujillo Zapata, N.R. (2010). Uso educativo de los blogs. Recuperado el 20 de Noviembre de 2013 de http://www.slideshare.net/norman.trujillo/uso-educativo-de-los-blogs-5730049

Gómez Gonzalvo, F., Cardiel, S., Guerrero, J., Pardos Mainer, E., & Sagarra Romero, L. (2018). Organización didáctica de los materiales tecnológicos: el caso del blog educativo. IV Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red (pp. 381-382). Editorial Universitat Politècnica de València.